dimarts, 13 de febrer de 2018

Mitja de Barcelona, un assaig general cap a la marató


Preparar una marató porta el seu temps. És un gran objectiu a llarg termini que necessita altres petits objectius per alimentar-se i perfilar-se. Entre aquests petits objectius hi ha les sessions d'entrenament setmanal i les curses, que serveixen per afinar els ritmes, provar-se i anar definint la resta d'entrenaments fins al dia del gran propòsit, la marató.

Després de córrer la Sant Miquel Xperience i la Mitja Marató Colomenca, els dos primers objectius atlètics en la meva fase final de preparació de la marató, diumenge passat vaig córrer la Mitja Marató de Barcelona.

Des del 1999, que vaig córrer aquesta mitja per primera vegada, ja en van deu que la completo, i és la mitja marató que més vegades he fet. En aquest temps, tinc present que el 2001 es van celebrar dues mitges maratons a Barcelona: una al febrer, i l'altra coincidint amb la Cursa de la Mercè (el 2002 es va mantenir només al setembre, i al cap dels anys va tornar al febrer). També recordo que en l'edició del 2010 vaig abandonar la cursa al quilòmetre 10. En qualsevol cas, des del 2011 no la corria i enguany ha estat una bona ocasió per repetir i seguir amb la preparació de la marató de Barcelona.

Per motius diversos, la mitja de Barcelona és com un assaig general de cara a la gran cita maratoniana. En primer lloc, el circuit coincideix en diversos trams amb la marató: Gran Via, entre Entença i Passeig de Gràcia, i entre Perú i Rambla Prim; la Rambla Prim i la Diagonal; la Vila Olímpica i el carrer Pallars, i el tram de passeig Colom i Paral·lel. Aquest darrer tram, que en la mitja es fa a l'inici de la cursa amb certa alegria, en la marató s'afronta amb 39 km a les cames i fa que el suau pendent del Paral·lel sembli insuperable. Aquestes coincidències amb el circuit ajuden a visualitzar la marató.

Però hi ha altres aspectes que també hi contribueixen. Cap altra cursa a Barcelona es pot equiparar a la marató en termes de nombre de participants, organització, ambient, públic... I és que tot plegat esdevé un assaig pel dia de la marató: córrer en mig d'una munió de corredors, avituallar-se entre tal densitat de cames i braços, sentir els ànims del públic en llengües d'arreu, la música dels punts d'animació, les cues al guarda-roba o l'ambient durant la recollida dels dorsals. Qualsevol racó fa olor de marató i ajuda a visualitzar l'escenari del pròxim 11 de març i tot el que envolta la marató.

La mitja marató de Barcelona, també marca el darrer mes de preparació de la marató: és un temps per afinar l'estat de forma, però també és un temps d'espera, sobretot les dues darreres setmanes, que cal saber gestionar, perquè aquesta espera no esdevingui impaciència.

Així que, cal seguir entrenant per participar en condicions a la marató de Barcelona. Abans, però, dos objectius atlètics més: la Maratest del Prat de Llobregat del 18 de febrer, i la Mitja Marató de Gavà del 25 de febrer.

Després, faltaran quinze dies per a la gran cita, que aquest any per a mi té una motivació molt especial més enllà del repte esportiu com és el repte solidari Una marató pels nadons prematurs.

dimecres, 31 de gener de 2018

Mitja Colomenca. Bona cursa i millors sensacions

Les pistes d'atletisme Antonio Amorós, a Santa Coloma de Gramenet, punt neuràlgic de la VI Mitja Marató Colomenca. Foto: Jaume Ferrández
La sisena edició de la Mitja Marató Colomenca ja és història. És la segona vegada que participo en aquesta cursa, encara novella, que edició rere edició segueix amb bon pas cap a la consolidació. Vaig participar-hi l'any 2016 i va ser un bon test en la preparació de la marató de Barcelona: vaig acabar amb molt bones sensacions perquè feia cinc anys que no corria una mitja per sota 1.50 h.

Aquest any, he rebaixat en 3:42 i 5:37 minuts, respectivament, els registres de les mitges de Ripoll i el Prat de Llobregat de la passada tardor. Tot plegat m'anima amb les sis setmanes prèvies a la marató de Barcelona de l'11 de març. Xifres i registres a banda, m'ha agradat tornar a córrer la Mitja Colomenca després que el 2017 no hi vaig poder participar a causa d'un esquinç al turmell que vaig patir dues setmanes abans de la cursa. 

Diumenge es llevà amb fred i també feia una mica de vent. Amb l'inici de la cursa, i a mesura que el sol s'aixecava, les condicions per córrer van millorar;  en la segona part de la prova que la temperatura va ser més agradable.

La sortida de la mitja, a les 9.30 h, era conjunta amb la cursa de 10 km. Les dues proves compartien circuit fins al km 6, aproximadament, on els participants del deu mil giraven per retornar a les pistes d'atletisme Antonio Amorós, punt d'inici i final. Aquest tram comú és totalment urbà i transcorre pels carrers de Santa Coloma, amb pujades i baixades que lluny de trencar el ritme em van servir per entrar en calor.

Entre els quilòmetres 6 i l'11,5 la mitja marató segueix la carretera de la Roca del Vallès. Aquest tram és d'anada i tornada i convé prendre nota del perfil que, tot i no presentar cap rampa considerable, sí que té ondulacions que de tornada poden trencar el ritme.

La carretera circula entre el riu Besòs, que a l'anada tenim a l'esquerra, i la base de la serralada de Marina. A l'altra banda del Besòs destaca la presència del mossegat turó de Montcada, amb la cimentera a la seva base. A mesura que avancem, la panoràmica s'obra cap al Vallès Occidental i, com que el dia era net, es podien albirar a l'horitzó els cims de la Mola, Gallifa i els cingles de Bertí. Just abans del gir, també es deixà veure per uns segons el nevat perfil del Montseny. De retorn, a banda del turó de Montcada, i sempre a l'altra riba del Besòs, destacaven els cims més septentrionals de la serra de Collserola, amb els amuntanyats barris de Ciutat Meridiana i Torre Baró, i la característica silueta del castell del mateix nom.

Els darrers 5 km tornen a circular pel nucli urbà i, tot i que reserven alguna suau pujada, els dos darrers quilòmetres, planers i paral·lels al Besòs, deixen marge per acabar amb la camada llarga sempre que hàgim mesurat bé les forces.

En definitiva, de nou una bona experiència que procuraré repetir i ha tornat a formar part del meu pla de preparació de la marató de Barcelona. Una marató que aquest 2018 té un doble objectiu per a mi: d'una banda, el repte atlètic d'acabar una marató 30 anys després de completar la meva primera marató; i de l'altra, el repte solidari "Una marató pels nadons prematurs" que té el propòsit de recollir fons per al nou Centre de Neonatologia Avançada de l'Hospital Vall d'Hebron.

 


dimecres, 24 de gener de 2018

Córrer una marató per una causa solidària


El 2006, dies després que la meva filla gran fes 1 any, vaig acabar la meva primera marató com a pare. Foto: Marga Pradas
Una de les meves aficions és córrer. Aquest modest bloc és una petita mostra; sovint hi escric sobre curses que he fet, llibres relacionats amb córrer, etc. Amb els anys he corregut prop d’un centenar de mitges maratons i una quinzena de maratons, entre moltes altres curses de distàncies inferiors. No són moltes ni poques, són les que són; a la vida no tot és córrer.

L’estiu passat, després de córrer la Mitja Marató de Grenna, a Dinamarca, vaig plantejar-me preparar la 40a Zurich Marató de Barcelona que tindrà lloc el pròxim 11 de març. Aquesta serà una edició especial, la 40a, i a més coincideix que farà 30 anys de la primera marató que vaig completar.

Però hi ha una altra motivació que la farà encara més especial per a mi: córrer la marató per una causa solidària i recollir fons per al projecte "Amb tu, com a casa", impulsat per l’Hospital Vall d'Hebron per crear un nou Centre de Neonatologia Avançada amb l’objectiu de millorar les condicions d’hospitalització dels nadons prematurs i de les seves famílies.

La iniciativa de l’Hospital Vall d'Hebron, de la qual vaig tenir coneixement la passada tardor, em va evocar la primavera del 2005. El març d'aquell any va néixer la meva filla gran després de 28 setmanes i 2 dies de gestació, i amb 560 grams de pes. Sí, ho has llegit bé, 560 grams. Per aquest motiu, va passar 92 dies al Servei de Neonatologia de la Vall d’Hebron. Van ser unes setmanes molt dures, amb moments de neguit i incertesa, però també d’esperança i molta confiança, dipositada en tot l’equip mèdic i d’infermeria.

Per l'experiència viscuda fa tretze anys, la meva família i jo ens vam veure molt vinculats al projecte "Amb tu, com a casa". És per aquest motiu que vaig decidir sumar-m'hi a través de la meva afició atlètica. El resultat és el repte "Una marató pels nadons prematurs" que té el propòsit de recaptar diners per al nou Centre de Neonatologia Avançada de l’Hospital Vall d'Hebron

I això serà possible gràcies a la iniciativa "Corre per una causa solidària" que un any més proposen els organitzadors de marató de Barcelona juntament amb la plataforma de crowdfunding migranodearena.

Com pots col·laborar amb el repte?


    • Segueix el repte a Twitter, amb les etiquetes #BornToBeExtraordinary #VallHebron #maratóXprematurs
      • Surt als carrers de la ciutat el diumenge 11 de març, per animar els participants i gaudir de l'ambient de la 40a Zurich Marató de Barcelona.
      • Difon la iniciativa entre els teus contactes.