El primer cap de setmana de juliol hem anat al Pirineu. Després de mesos sense sortir a l'alta muntanya hem fet un bon retorn. Divendres al vespre arribem al pont de Literola. D'allí al refugi del Forcallo on fem nit. A l'endemà, matinadors, iniciem un interessant i complet circuit: ibonet de Literola, ibón Blanco de Literola, encara glaçat a les seves vores, coll Inferior de Literola (2.983 m) i cap al SO carenegem fins al Perdiguero (3.222 m). Descens cap a la collada Ubaga i retorn a l'ibonet, on havíem deixat la tenda plantada al matí.
Diumenge matinem i ho carreguem tot cap amunt fins al portal de Remuñe (2.831 m). Niu de material i per l'aresta de Remuñe fins al Tusse de Remuñe (3.041 m), un 3.000 secundari entre d'altres d'imponents vessants verticals: el Cabrioules a l'oest i el Malpás a l'est. Retorn al portal i descens per la salvatge i remota vall de Remuñe fins al cotxe.
Ha passat molt temps des de la darrera vegada que sortia a la muntanya sense anar a un refugi guardat, carregar tot el necessari per ser autònoms durant dos dies amb les seves nits, fer travessa per valls desconegudes per mi durant més de 7 hores de marxa i ascendir cims amb trams de neu i de grimpada fàcil per una llarga cresta. Ha estat molt satisfactori, i també cansat, però ha valgut la pena.
Segueixo doncs, pas a pas, edificant la meva particular història i geografia pirenaica, sabedor que aquest tipus d'ascensions no sovintejaran. La grandesa és poder-les gaudir i recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada