Deixem enrere les tres primeres setmanes de la nova temporada atlètica i tot són bons propòsits. Abans de fer els objectius del tot explícits caldrà trobar, però, el just equilibri entre allò assumible, allò possible i allò desitjable.
Primer de tot, però, és moment d'assimilar les sensacions que vaig tenir en córrer la primera mitja marató d'aquesta temporada, el passat 9 de setembre a Sabadell. Potser era massa aviat per fer una mitja, però no podia deixar passar l'oportunitat de fer aquesta distància tot i ser després de les vacances, que la darrera mitja la vaig córrer el passat desembre (Vilanova i la Geltrú) i que la regularitat en els entrenaments des d'inicis d'any no ha estat la millor dels darrers anys. Aquestes circumstàncies van fer que em prengués la cursa com un repte desitjat.
De fet, la primera mitja de la temporada sempre l'he corregut amb molt de respecte. És el retrobament amb les curses llargues i dures. Després de mesos de calor i setmanes de vacances en que es fan menys sessions d'entrenament i més curtes, el cos i la ment necessiten adaptar-se de nou a la distància. Sovint he experimentat les sensacions similars a les d'una marató, a una altra escala és clar. Amb tot això, el temps invertit (1 h 54 min) no està gens malament donades les circumstàncies, i la recuperació també ha estat òptima.
M'agradaria per aquesta temporada (seria desitjable), i ara és hora de nominar els objectius, córrer la marató de Barcelona 2008 (inicis de març) en bones condicions de forma. Abans, però, m'agradaria "patir" la marató del Mediterrani (finals d'octubre). Sembla un contrasentit, però per "gaudir" una marató s'han de "patir" les curses i sessions prèvies d'entrenament, almenys això és el que he après de l'experiència.
Els atletes anomenats populars hem de cercar altres motivacions més enllà de la competició per tal d'omplir de sentit al que no és més que córrer per córrer. Cada marató, cursa o entrenament és un nou repte que ens manté les ganes, anhels i motivació temporada rere temporada. Aquesta és la part assumible per l'atleta: ens agrada córrer i sortim a córrer després de la jornada de treball, pel matí, faci fred o calor, o esgarrapant estones del temps amb la família. Després les circumstàncies personals de cada moment ho faran possible o no, i ens anirem replantejant allò desitjable.
Primer de tot, però, és moment d'assimilar les sensacions que vaig tenir en córrer la primera mitja marató d'aquesta temporada, el passat 9 de setembre a Sabadell. Potser era massa aviat per fer una mitja, però no podia deixar passar l'oportunitat de fer aquesta distància tot i ser després de les vacances, que la darrera mitja la vaig córrer el passat desembre (Vilanova i la Geltrú) i que la regularitat en els entrenaments des d'inicis d'any no ha estat la millor dels darrers anys. Aquestes circumstàncies van fer que em prengués la cursa com un repte desitjat.
De fet, la primera mitja de la temporada sempre l'he corregut amb molt de respecte. És el retrobament amb les curses llargues i dures. Després de mesos de calor i setmanes de vacances en que es fan menys sessions d'entrenament i més curtes, el cos i la ment necessiten adaptar-se de nou a la distància. Sovint he experimentat les sensacions similars a les d'una marató, a una altra escala és clar. Amb tot això, el temps invertit (1 h 54 min) no està gens malament donades les circumstàncies, i la recuperació també ha estat òptima.
M'agradaria per aquesta temporada (seria desitjable), i ara és hora de nominar els objectius, córrer la marató de Barcelona 2008 (inicis de març) en bones condicions de forma. Abans, però, m'agradaria "patir" la marató del Mediterrani (finals d'octubre). Sembla un contrasentit, però per "gaudir" una marató s'han de "patir" les curses i sessions prèvies d'entrenament, almenys això és el que he après de l'experiència.
Els atletes anomenats populars hem de cercar altres motivacions més enllà de la competició per tal d'omplir de sentit al que no és més que córrer per córrer. Cada marató, cursa o entrenament és un nou repte que ens manté les ganes, anhels i motivació temporada rere temporada. Aquesta és la part assumible per l'atleta: ens agrada córrer i sortim a córrer després de la jornada de treball, pel matí, faci fred o calor, o esgarrapant estones del temps amb la família. Després les circumstàncies personals de cada moment ho faran possible o no, i ens anirem replantejant allò desitjable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada