divendres, 17 d’octubre del 2008

Excursionisme i transmissió cultural

Transcripció d'una entrevista realizada per documentar una proposta de recerca sobre "L'excursionisme com a institució de transmissió cultural". La persona entrevistada era sòcia activa d'una entitat excursionista de la ciutat de Barcelona.

-Des de quan ets sòcia de l'entitat?

-Fa uns 8 anys, quan em vaig casar. El meu marit és l'excursionista de la família, i fa més anys que és soci. Havíem sortit alguna vegada junts d'excursió i en casar-nos jo em vaig fer sòcia. Des d'aleshores participo en alguna excursió però no massa sovint. M'agrada conèixer gent i a mesura que passa el temps he anat fent amistat amb els socis de fa més anys.

-Quines funcions desenvolupes a l'entitat?
-Sóc secretària de la junta directiva. M'agrada participar en això de l'associacionisme. Fa anys que havia format part d'un esbart dansaire. El fet que ara sigui una entitat excursionista no varia gaire. M'agrada poder ajudar a tirar endavant l'entitat, i més quan no hi ha gaire gent disposada, com és el cas. Per mantenir el funcionament sempre hi ha qui dedica el seu temps i ara em toca a mi, sóc la més jove de la junta i penso que tinc coses a aportar, tot i que sovint topi amb les velles estructures i maneres de fer.

-És difícil introduir-se o que t'acceptin en un primer moment. Aquests grups són molt tancats, fa molts anys que funcionen i es donen unes relacions difícils de canviar.

-Què vols dir amb això, que són sectaris?
-No, senzillament que els cercles d'amistat fa temps que funcionen, la gent es coneix i tothom sap de quin peu calça. És més cómode seguir així que no pas fer l'esforç d'obrir-se a conèixer noves persones, maneres de fer i de pensar. La diferència generacional entre els grupets que s'han format al club també és important.

-Però això no es contradiu amb l'esperit tant divulgat de l'excursionisme de compartir, amistat i companyonia?
-Crec que no. No es tracta d'una contradicció. Aquests valors, ara i abans, no deixen de ser un mite. Per què ha de donar més "bon rotllo" un excursionista que no pas qualsevol persona d'un altre col·lectiu? Als excursionistes els agrada compartir les seves coses i experiències en un entorn d'amistat, però per assolir aquesta amistat el nouvingut ha de fer el primer pas i ser persistent. Sense voler ser excloent, es tracta de voler formar part d'un club o entitat on tot ja està constituit.

-Aleshores, per fer-se soci del club, quin procediment s'ha de seguir?
-Doncs anar a la seu social, inscriures i pagar la quota corresponent. Segons els estatuts de l'entitat dos socis han d'avalar la nova incorporació. És clar que això ara és un formalisme, però en el seu moment, als inicis de l'entitat, l'aval comprometia als socis que presentaven al nouvingut. Tot i això, l'entitat s'interessa per les motivacions de l'aspirant a soci. Sovint és per poder estar federat, doncs si no ets membre d'una entitat excursionista no et pots federar per lliure, i sense la llicència federativa no pots accedir a l'assegurança d'accidents, i a altres serveis. En qualsevol cas, ara no es posen problemes a qui es vol associar, doncs costa molt fer nous socis, i entre les defuncions i les baixes, anem enrere amb el nombre de socis.

-I si els socis van minvant, que passarà dintre d'uns anys, quin penses que és el futur de l'entitat?
-Doncs que s'haurà de tancar. D'una banda, per que economicament no serà sostenible. I de l'altra, per que és difícil mantenir una activitat, programar excursions, cursets, etc. si sempre són els mateixos que ho organitzen. Quan aquests es facin grans, se'n cansin, o bé, prioritzin altres àmbits de la seva vida, no hi haurà ningú per continuar. Els fills dels que han estat socis de sempre, no s'han dedicat gaire a l'entitat. Si els ha agradat la muntanya han anat a parar a altres entitats de més nom, amb més recursos i projecció. Això si, molts d'ells han estat socis des del dia que han nascut.

-Creus que això passa a totes les entitats excursionistes?
-No ho sé, però està clar que contra més socis i més dinamisme té una entitat més números té per aguantar. El nostre club va passar per millors moments, segons diuen els més veterans, però ara es donen unes circumstàncies que semblen apuntar cap a una sola direcció. A la ciutat de Barcelona hi diverses entitats petites amb més de 50 o 60 anys de trajectòria que no s'han adaptat als nous temps. La pèrdua de socis i de dinamisme els situa en una posició delicada. És el cas de la nostra entitat, molt hauran de canviar les coses per que d'aquí a uns anys no haguem de plegar.

-Penses en alguna possible solució?
-Sempre s'ha parlat de la possible unificació de diverses entitats, per tal de compartir despeses i estructures comunes. Però això mai s'ha tirat endavant, en part per la falta de voluntat i perque ha pesat més la rivalitat històrica entre entitats. És curiós, però la identitat com a grup, ha estat sempre per sobre de la identitat com a col·lectiu.
Una possible sortida seria la reconversió, mirar que podem aportar des de les entitats a la societat. L'excursionisme sempre ha defensat valors que avui en dia encara són vigents, i que a través del coneixement del territori o de la pràctica esportiva es poden continuar divulgant. El principal problema és que la majoria d'entitats funcionen únicament a través d'estructures de voluntariat, i sense un recolzament institucional és difícil de sostenir.

Quatre anys després la situació a l'entitat no ha variat gaire. La persona entrevistada, tot i ser sòcia, s'ha desvinculat de l'entitat per prioritzar la vida familiar.