divendres, 22 d’abril del 2011

Un Sant Jordi ben diferent

A mitja setmana ja estaven pintades al terra de les Rambles de Barcelona les marques i números que delimiten les parades de llibres de la diada de Sant Jordi. Enguany aquest serà l'únic lligam que tindré amb aquesta diada festiva que m'agrada viure en directe. I és que la coincidència amb la Setmana Santa fa que aquest 2011 ens trobem lluny de casa.

A les portes d'aquest Sant Jordi doblement "sant", he acabat la lectura de Si et quedes amb mi, de Gayle Forman. Hagués deixat anar alguna llàgrima si no fos que vaig acabar el llibre al metro, un context sorollós i tedi per a la lectura. La novel·la de Forman, de lectura senzilla, desxifra tots aquells arguments i elements que li donen sentit a la vida i a la nostra existència. És un relat de ficció, que podria ser ben real, basat en una tragèdia d'aquelles que trenquen qualsevol sistema de vida i que donen la volta a qualsevol desig i propòsit, i que es multiplica per la condició d'adolescent de la protagonista, la Mia.

Lluny de qualsevol paranoia, m'ha fet pensar que una situació com la que viu la Mia pot colpejar-me a mi o a qualsevol persona del meu entorn. De fet conec algun cas que no em va deixar indiferent durant uns dies, però la distància amb la relació va fer que el dol fos ben curt. I és que no podem escollir alguns fets que ens poden succeir però si les actituds per afrontar-les. Almenys això vull pensar.


dimarts, 19 d’abril del 2011

Resum d'una llegenda

- Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac -

Sant Jordi arriba
com un cavaller,
amb la seva llança
travessa el carrer.

Ja veu la princesa
que el drac vol menjar,
si no es dóna pressa
ella morirà.

Li clava la llança
cau espatarrat.
La pobra princesa,
visca! s'ha salvat!

Una rosa creixia
Sant Jordi l'ha agafat,
i a la princesa
li ha regalat.

----------


diumenge, 17 d’abril del 2011

9 km no són 9.400 metres

Dissabte al matí vaig córrer per la carretera de les Aigües. Una sessió suau en un dia fresc. Inicio el recorregut a la plaça Mireia i segueixo cap a la carretera de Vallvidrera. De tornada m'enfilo des de Vil·la Paula fins a la carena empès, segurament, per les ganes de veure més enllà d'aquesta serra barcelonina i d'enlairar-me a algun cimal. Ja de tornada tanco el meu recorregut fins a la plaça Mireia.


El tram de la carretera de les Aigües fins al pla dels Maduixers ha estat senyalitzat amb punts quilomètrics i alguns espais on fer exercicis d'estiraments. La iniciativa ha estat de les sales de fitness DiR amb col·laboració amb el parc de Collserola. Tenia curiositat per conèixer aquesta iniciativa. Ara aquest tram tant popular de la carretera de les Aigües també es denomina Circuit DiR.

Val a dir que aquest tram de la carretera ja comptava amb altres marques que senyalitzaven els quilòmetres. Unes amb pintura que algú havia anat posant segons el seu criteri. També s'havien posat unes estaques amb plaques negres que eren del propi parc. I finalment, si no recordo malament, unes estaques amb xapes de color blau que marcaven el tram entre els dos funiculars que travessen la carretera, el de Vallvidrera i el del Tibidabo. També hi havia alguns punts on fer exercicis d'escalfament.

No em sembla malament que s'hagi senyalitzat aquest tram i que es facin aliances de col·laboració entre institucions i empreses. Ara bé, potser també caldria mantenir aquestes senyalitzacions un cop passa el temps i es deterioren. En els casos esmentats abans no va ser així.

També m'ha semblat curiós que a l'inici de la carretera de les Aigües a la plaça Mireia hi hagi dos grans cartells amb informació sobre aquest tram. El primer, a la dreta i que porta més anys, dóna informació d'interès sobre la zona i un mapa amb els diferents punts i les distàncies entre ells. Segons aquest cartell entre plaça Mireia i pla dels Maduixers hi ha 9,4 km. Uns metres més enllà d'aquest cartell, a l'esquerra, hi ha el nou i flamant cartell que explica el nou Circuit DiR i dóna consells sobre la pràctica de l'esport. En aquest cas el mapa assenyala tot el tram i curiosament la distància marcada és de 9 km.


L'excés de senyalització en camins de muntanya porta sovint a la desinformació degut a les contradiccions entre uns rètols i altres, i deixa entreveure que cada institució, organisme o entitat vol deixar la seva petjada en forma de rètol sobre el territori. Em costa de creure que un organisme com el recentment crear Parc Natural de Collserola no tingui una normativa al respecte. Almenys en l'aspecte dels rètols sembla que se segueix una uniformitat, ara bé pel contingut no està tan clar.