A mitja setmana ja estaven pintades al terra de les Rambles de Barcelona les marques i números que delimiten les parades de llibres de la diada de Sant Jordi. Enguany aquest serà l'únic lligam que tindré amb aquesta diada festiva que m'agrada viure en directe. I és que la coincidència amb la Setmana Santa fa que aquest 2011 ens trobem lluny de casa.
A les portes d'aquest Sant Jordi doblement "sant", he acabat la lectura de Si et quedes amb mi, de Gayle Forman. Hagués deixat anar alguna llàgrima si no fos que vaig acabar el llibre al metro, un context sorollós i tedi per a la lectura. La novel·la de Forman, de lectura senzilla, desxifra tots aquells arguments i elements que li donen sentit a la vida i a la nostra existència. És un relat de ficció, que podria ser ben real, basat en una tragèdia d'aquelles que trenquen qualsevol sistema de vida i que donen la volta a qualsevol desig i propòsit, i que es multiplica per la condició d'adolescent de la protagonista, la Mia.
Lluny de qualsevol paranoia, m'ha fet pensar que una situació com la que viu la Mia pot colpejar-me a mi o a qualsevol persona del meu entorn. De fet conec algun cas que no em va deixar indiferent durant uns dies, però la distància amb la relació va fer que el dol fos ben curt. I és que no podem escollir alguns fets que ens poden succeir però si les actituds per afrontar-les. Almenys això vull pensar.
A les portes d'aquest Sant Jordi doblement "sant", he acabat la lectura de Si et quedes amb mi, de Gayle Forman. Hagués deixat anar alguna llàgrima si no fos que vaig acabar el llibre al metro, un context sorollós i tedi per a la lectura. La novel·la de Forman, de lectura senzilla, desxifra tots aquells arguments i elements que li donen sentit a la vida i a la nostra existència. És un relat de ficció, que podria ser ben real, basat en una tragèdia d'aquelles que trenquen qualsevol sistema de vida i que donen la volta a qualsevol desig i propòsit, i que es multiplica per la condició d'adolescent de la protagonista, la Mia.
Lluny de qualsevol paranoia, m'ha fet pensar que una situació com la que viu la Mia pot colpejar-me a mi o a qualsevol persona del meu entorn. De fet conec algun cas que no em va deixar indiferent durant uns dies, però la distància amb la relació va fer que el dol fos ben curt. I és que no podem escollir alguns fets que ens poden succeir però si les actituds per afrontar-les. Almenys això vull pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada