diumenge, 26 de febrer del 2012

Setmana de traspàs

Demà encetem la setmana que fa que aquest 2012 sigui any de traspàs. El febrer, el mes més curt del calendari esdevé excepcionalment, com passa cada quatre anys, un xic més llarg. Tot el que passi el 29 de febrer esdevé irreal i pot restar en l'oblit si volem convertir els fets en efemèride. Mera anècdota, però.

Però la veritable setmana de traspàs ha estat la que ara tanquem en que el disbauxat Rei Carnestoltes ha donat pas a la Vella Quaresma. És clar que per a la majoria dels adults aquestes cites del calendari passen molt desapercebudes. Però la sort que tenim alguns és que l'escola, a través dels nostres fills i filles, ens situa puntualment en el calendari de les tradicions.

És responsabilitat de pares i mares reforçar tot el que l'escola transmet, en certa manera és com si tornéssim a anar a escola. I això és un luxe que no podem menystenir, per l'acompanyament que fem als nostres fills i per a nosaltres mateixos. El temps que hi dediquem és irrepetible.

I dic luxe, doncs m'agrada reviure tradicions com la Castanyada, el Nadal, el Carnestoltes, la Quaresma, Sant Jordi i moltes altres. Moltes d'elles poden semblar anacròniques i sovint d'origen i forma confoses. Però tenen una funció que avui en dia penso que cal valorar, i és que ens sincronitzen amb el temps i els ritmes de la natura. I això no només és bo, si no també és necessari doncs vivim massa atrapats als ritmes de la tecnologia.

Per acabar, un parell de dibuixos que il·lustren la setmana que ara tanquem.

Dues seqüències de la crema del Rei Carnestoltes.
1. El Carnestoltes crema a la foguera mentre uns diables ballen al seu voltant.
2. Les cendres fumejants de la foguera. 

La Vella Quaresma amb el seu bacallà i les set cames, que simbolitzen les
set setmanes de dejuni per compensar els quatre dies de disbauxa.

divendres, 24 de febrer del 2012

Petita excursió matinal al Puig Castellar

Fa uns dies la meva filla gran i jo ens vam escapar a fer una petita excursió a la serralada de Marina. L'objectiu era el cim del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha les restes del poblat ibèric que donen nom al cim.

El dia no era gaire lluminós i la visibilitat escassa, però vam intuir que, malgrat els 303 m d'altitud d'aquest promontori, en dies clars la panoràmica ha de ser excel·lent. D'una banda el Barcelonès, des de les ribes del Besòs fins a Montjuïc i el delta del Llobregat al fons. De l'altra, la serra de Collserola i la plana vallesana. I més properes les queixalades del turó de Montcada i de la pedrera de la Vallençana.

El GR-92 circula pel cim de Puig Castellar,
entre Badalona i el riu Besòs.
L'itinerari que vam fer arrenca del carrer de Menorca, al capdamunt del barri colomenc del Sirguenlín. Un indicador ("poblar ibèric") dóna pas a una pista que remunta suaument. S'arriba a una cadena i es deixa una pista a la dreta que puja fins a una torre de vigilància forestal. Seguim rectes i poc després prenem un corriol que surt a la dreta, al costat d'una boca d'incendis, fins a la carena. Aquest camí està marcat com a GR-92. Ja a la carena el corriol planeja i envolta el Puig Castellar per la dreta fins a un mirador. Bon lloc per fer un ganyip i descansar.

Després entrem al recinte del parc arqueològic del Puig Castellar, tot un museu a l'aire lliure. Un vigilant, voluntari del Centre Excursionista Puig Castellar, ens informa breument sobre el que hi podem veure. Arribem al cim, badem, fem fotos i ens fixem amb les restes de cases i carrers.

Restes del poblat ibèric de Puig Castellar,
datat entre els segles V i IV aC i l'inici del segle II aC. 
Detall del carrer que culmina al cim del Puig Castellar, a la dreta.
De nou al mirador prenem el camí que dóna la volta a la muntanya per ampla pista i que ens retornarà al punt d'inici. El recorregut transcorre en tot moment per terreny fàcil i el desnivell és insignificant. Excursió molt apta per fer amb canalla. Al Puig Castellar també s'hi arriba des de Badalona, seguint el GR-92 des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Una breu matinal d'hora i tres quarts, parades a banda, compartint històries imaginàries, aprenent de pedres, arbres i plantes, recollint flors per l'altra meitat de família que romania a casa. Com a muntanyenc, agraït d'haver descobert un nou racó de muntanya; com a pare, content i satisfet per la impagable complicitat amb la meva filla.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Un hivern suau, però encara viu

- Les quatre estacions (hivern) -
Música: Antonio Vivaldi (1678-1741)

Malgrat el fred siberià i intens de la primera quinzena de febrer, enguany l'hivern, en conjunt, és força suau. Però l'hivern encara no ha acabat i tal com diu la Candelera "...tant si plora com si riu, l'hivern és viu". Viu com l'allegro non molto del Concert núm. 4 (Hivern) de les Quatre estacions d'Antonio Vivaldi.



-----------

divendres, 17 de febrer del 2012

Marató de Barcelona, aquest any no

El programa "Què, qui, com" del Canal 33, ara fa dues temporades, va dedicar el seu espai a parlar de la preparació d'una marató.

A cinc setmanes de la Marató de Barcelona 2012 poca cosa aportarà a qui s'ha estat preparant durant setmanes i mesos per afrontar el repte de la marató. No obstant això, resulta interessant repassar alguns aspectes i segur que complementa la preparació a nivell psicològic i emocional.

Enguany no correré la Marató de Barcelona, però el meu cap hi pensa sovint. Veure programes com aquest, seguir atletes i corredors al Twitter, és part de la motivació que em cal per mantenir l'activitat atlètica, encara que sigui sota mínims. I és que quan no hi ha un objectiu atlètic potent, quan les circumstàncies de l'entorn o les lesions fan endarrerir la represa atlètica, s'ha d'aprendre a córrer per córrer, doncs és fàcil caure en la deixadesa.

Aquí teniu els talls d'aquell "Què, qui, com" emès el juny de 2010. Espero que us agradi.