dissabte, 16 de juny del 2012

Passejant per la memòria

Passejo pels carrers del barri on vaig crèixer. Carrers ara molt més endreçats, amb voreres amples, arbrat renovat, petits racons convertits en places amb bancs i parc infantil; carrers amb trànsit dens però menys sorollós i més fluid, més amable en definitiva. 

Molts records, especialment d'adolescència i de la primera joventut. Eren carrers que marcaven el límit amb allò desconegut, més enllà dels quals era millor no anar sols, on tot estava per fer i la llibertat es confonia amb el tot s'hi val.

Noms d'establiments, bars i botigues que perduren, d'altres que han canviat del tot. Portals on vivien amics i companys d'escola, molts d'ells, com jo, hauran marxat del barri, d'altres no. Em pregunto si hi viuran encara els seus pares, ara ja grans. Recordo tardes de deures, de berenar i de jocs; dissabtes a la tarda al grup de catequesi primer, després al d'esplai, on el motiu principal era l'amistat amb la colla, les excursions de cap de setmana o les colònies d'estiu.

Plaça Sóller, el Cementiri, Virrei Amat, Pi i Molist, el Manicomi, la Guineueta, el pont de la Meridiana, Fabra i Puig, el Santuari, Piferrer, Can Verdaguer... noms que em venen al cap i recordo com eren abans de la gran transformació dels darrers vint anys.

Hi he passat tantes més vegades en cotxe o moto per aquests carrers, però  no ha estat fins ara que hi he passat novament a un ritme més humà, tot passejant, que m'han vingut una glopada de records. He vist imatges, cares i moments rescatats del potent arxiu de la memòria. 

Encara que soni a tòpic una part de mi, d'un temps determinat de mi, sempre romandrà en aquell traçat de cases i carrers.




2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No sé qui va dir, amb encert, que la nostra pàtria és la nostra infància.
Un sentiment, una melangia, que s'intensifica amb els anys.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Xiruquero-kumbaià, no coneixia aquesta afirmació, però la trobo molt encertada.

En el meu cas, que he perdut la mare no fa gaire, tinc molt present la meva infància. I d'altra banda, el temps que passo amb les meves filles, també m'acosta a la meva pàtria.

Pàtria, infància, fills, mare...