dijous, 30 d’agost del 2012

Quilòmetres, sessions, curses...

Cada final d'agost faig balanç de la meva particular temporada atlètica: nombre de dies que he sortit a córrer, les curses realitzades, els quilòmetres recorreguts, els registres... Aquest exercici em serveix per comparar amb altres temporades i valorar, juntament amb altres factors menys quantificables, l'estat amb que puc afrontar la nova temporada.

En aquest sentit, la temporada que ara tanco -la 14a des que vaig reprendre l'activitat el 1998- ha estat sota mínims en relació a les anteriors pel que fa al nombre de dies que he sortit a córrer, el nombre de curses que he participat i el total de quilòmetres realitzats.

Malgrat tot, no sento que hagi estat una temporada del tot insatisfactòria, sobretot si penso en les circumstàncies familiars que han envoltat els darrers mesos o les molèsties a un turmell, entre altres factors. Tot plegat ha minvat les meves oportunitats de sortir a córrer o participar en curses, però no la meva necessitat i ganes de fer-ho.

Com en les darreres temporades, en aquesta que començarà amb el tombant de mes, no em plantejo gaires reptes més enllà de mantenir certa activitat atlètica i gaudir de les curses malgrat no faci un bon registre. Es tracta de fer el que el cos em demani, tot i que sovint resulta molt difícil sortir a córrer amb certa freqüència si no hi ha una motivació, com ara una cursa que preparar o un repte per assolir.

Més que mai he de ser fidel a l'etiqueta que faig servir en aquest bloc per parlar de les coses del córrer: "córrer x córrer".

diumenge, 19 d’agost del 2012

Queen a ritme d'ukelele

- Bohemian rhapsody -
Queen

Com som a l'estiu i en ple mes agost, quan tots els ritmes quotidians queden esberlats, avui us deixo amb una sorprenent versió de "Bohemian rhapsody", un dels grans èxits de Queen ("A night at the opera", 1975), a càrrec de Jake Shimabukuru, músic hawaià virtuós de l'ukelele.

És impressionant!

 

----------

divendres, 3 d’agost del 2012

Panoràmiques des del massís del Canigó

A mitjans de juliol vam fer una bonica excursió pel vessant vallespinenc del Canigó. El punt de partida va ser el refugi de l'Avetera, en francès Batère, on s'hi arriba des d'Arles i Corsaví, a la vall del Tec.

El dia va ser ventós i fresc, per ser juliol. L'ascensió ens va dur pel cordal dels puig de la Gallinasa (2.461 m) i de Roca Negra (2.714 m), punt culminant de la jornada des d'on vam gaudir d'una esplèndida panoràmica sobre l'esvelta pica del Canigó i el proper puig dels Tres Vents.

Mirant cap al sud hi teníem tot el rosari de cims i serres que es poden ullar des del Puigmal fins al cap de Creus, allà on el Pirineu besa el mar. Vam anar anomenant cadascun dels cims i siluetes que reconeixíem amb certa satisfacció donat que per a nosaltres mirar els Pirineus des del nord ens dóna una perspectiva poc habitual. Així, d'est a oest situàrem el puig Neulós, la serra de les Salines, el Bassegoda, el Comanegra, la serra Cavallera, el Gra de Fajol, el Bastiments, i més allunyats Rocacorba, el Puigsacalm i el Montseny.


Ascendint cap el puig de Roca Negra, amb el puig de la Gallinasa al fons.

La pica del Canigó des del puig de Roca Negra.
Al cap d'una estona d'iniciar el descens des del cim del puig de Roca Negra, ja passat el migdia, vam observar la columna de fum de l'incendi forestal de l'Alt Empordà que ens va tenir a tots pendents durant uns dies. Amb el vent que bufava des de bon matí vam pensar que la cosa no seria fàcil d'aturar, com malauradament va ser. La tramuntana s'encarregà d'escampar fum i cendres cap a la plana de l'Empordà i fins al mar.
Passat el migdia vam veure l'inici de l'incendi de la Jonquera.

A primera hora de la tarda el núvol de fum i cendra no deixava de créixer.