diumenge, 17 de març del 2013

La marató de Barcelona des de la vorera

La marató de Barcelona és una de les curses que en els darrers quinze anys sempre marco en el meu calendari atlètic. Ja sigui per preparar-la, i amb la previsió de participar-hi, o bé per voler gaudir de l'ambient que es genera al seu voltant. En aquest segon cas -massa freqüent darrerament- l'Expo Sports de divendres i dissabte, la cursa Breakfast Run de dissabte al matí i, el plat fort, seguir la cursa pels carrers de la ciutat ja formen part d'un ritual que em fa reviure el cuquet del que suposa córrer una marató.

Després de córrer moltes curses i algunes maratons, viure-ho des de fora em produeix un cúmul de sentiments estranys que van des de l'enyorança per no estar entre el bosc de cames i sabatilles, fins a l'alegria i l'emoció que transmeten els rostres dels esforçats participants. També suposa una descoberta veure els voluntaris als avituallaments com s'esmercen en donar aigua i ànims als corredors, com amics, mares, pares i fills criden en reconèixer als seus amics, companys, fills, mares, pares... Tot plegat conforma un espectacle on d'una manera o altre tothom es pot arribar a sentir identificat i fins i tot compartir part de l'èxit o el fracàs amb els autèntics protagonistes: els corredors.

Pocs espectacles esportius, per no dir cap altre com una marató, genera una simbiosi semblant i ofereix la possibilitat de veure l'amplitud de motivacions que hi ha darrere de cada persona que hi participa: des del grup capdavanter, amb motius purament competitius, fins als corredors populars que anhelen culminar un repte personal sense la tensió del crono, passant per aquells que busquen assolir objectius més o menys singulars: córrer descalç (modalitat anomenada barefoot running), córrer botant una pilota de bàsquet, córrer disfressat, córrer per protestar per alguna injustícia o per reivindicar una causa solidària. En definitiva tants objectius com participants pugui haver-hi.

Corredors de la marató Barcelona 2013 després de superar el km 10, amb molta cursa per endavant. 
La tasca dels voluntaris a les curses populars, com la marató, és clau per l'èxit de la prova.
Corredors passant pel km 11,5, al costat del parc de Joan Miró, amb la "Dona i ocell" al seu darrere.
Però de tot aquest cap de setmana maratonià voldria destacar un acte que serà irrepetible i que va tenir lloc dissabte al matí després de la cursa festiva Breakfast Run. Es tracte de l'homenatge a Ramon Oliu, impulsor de l'atletisme popular al nostre país i de la marató de Barcelona. Va ser un acte emotiu i es descobrí un monòlit molt a prop de la línia de sortida i arribada de la marató. Per saber una mica més d'aquest personatge, podeu llegir la seva semblança al blog de Miquel Pucurull, atleta popular i artífex de l'homenatge a la figura de Ramon Oliu.



Acte d'homenatge a Ramon Oliu celebrat dissabte 16 de març de 2013 a Montjuïc.
Llegenda del monòlit dedicat a Ramon Oliu.


dimecres, 13 de març del 2013

XI Marathon Catalunya-Barcelona

Tal dia com avui de 1988, fa 25 anys, es va celebrar la XI Marathon Catalunya-Barcelona. En aquella edició van ser 3.250 els inscrits, dels quals van finalitzar  la cursa un total de 2.656 atletes, 103 dones i 2.553 homes.

Fa vertigen pensar que aquest proper diumenge 17 de març seran molts més els corredors i corredores que seguiran la línia blava de 42.195 m del circuit de la marató de Barcelona, acollits i esperonats per milers de ciutadans i aficionats. Serà tot un espectacle, com ho ha estat en les darreres edicions en que aquesta cursa ha assolit xifres de participació impensables fa 25 anys.

Aquella onzena marató de Barcelona va ser la primera marató que vaig finalitzar. Hagués estat genial poder participar aquest proper diumenge en la marató de Barcelona i arrodonir la meva particular efemèride. Per circumstàncies diverses fa deu setmanes que no em poso les sabatilles per sortir a córrer i és per això que m'hauré de conformar amb aquest apunt i qui sap si participant en la festiva Breakfast Run de dissabte al matí.

En qualsevol cas finalitzar la primera marató va marcar una fita en la meva vida que no he pogut valorar fins després d'anys. Des de l'any 1998, en que vaig reprendre l'activitat atlètica de manera regular he acabat 13 maratons més, i sempre he tingut en ment la referència d'aquella primera marató. Sens dubte córrer transcendeix el fet esportiu i competitiu, i córrer una marató és per a mi la màxima constatació.

Cartell de l'onzena edició de la marató de Barcelona, celebrada el 1988, llavors anomenada "Catalunya-Barcelona".


divendres, 1 de març del 2013

Matinal hivernal a l'Ordal

Aprofitant la nevada a cotes baixes de fa una setmana vam anar a cercar la neu sense haver de transitar gaire amb el cotxe. Enfilant l'autovia del Baix Llobregat direcció Martorell vam estimar que la banda del Garraf i l'Ordal semblava més enfarinada que la serra de Collserola. Així és com vam anar a parar a una zona que rarament haguéssim escollit.

Un dia després de la nevada, el diumenge 24 de febrer, la neu encara es mantenia en alguns punts de la serra de l'Ordal.
Vam deixar el cotxe entre el port de l'Ordal i el petit poble del mateix nom. La discreta passejada ens va conduir, primer per pista i després per un camí que vorejava una pedrera abandonada, fins a una ampla pista carenera anomenada camí de la Plana. Vam seguir l'esmentat camí cap el punt més alt possible que va resultar ser un turonet de 546 metres anomenat el Pi de les Quatre Soques.

La neu encara s'hi conservava fresca i flonja i a més de jugar a llençar-nos boles, intentar alguna baixada amb el cul a terra, amb la canalla vam fer un simpàtic ninot de neu.

Ninot de neu al Pi de les Quatre Soques (serra de l'Ordal).
Aquesta zona de la serra de l'Ordal és travessada per línies elèctriques, s'hi poden reconèixer restes d'incendis forestals i les grans pedreres s'alternen amb zones urbanitzades. És un sector marginal de l'àrea metropolitana de Barcelona que d'entrada no convida gaire a la descoberta. Però la lúdica passejada del passat diumenge amb l'excusa de jugar amb la neu, m'ha despertat la curiositat per la serra de l'Ordal. Espero no trigar a tornar-hi.

Pedrera abandonada a la serra de l'Ordal.