dimecres, 26 de març del 2014

Passejada pel sector oriental de Collserola

Brots verds a l'inici de la primavera a Collserola.
El primer diumenge d'aquesta estrenada primavera vaig realitzar una curta i fàcil passejada pel sector més oriental de la serra de Collserola. El poc temps que disposàvem va ser suficient per voltar entre el coll de la Ventosa i el turó de les Roquetes i fer un tast del carener d'aquesta part de Collserola. Val a dir que fa anys, tant la part de l'obaga -en el tram del passeig de les Aigües-, com el vessant abocat a Barcelona -amb la carretera alta de les Roquetes que mena del barri de Canyelles fins a l'emblemàtica torre del Baró-, eren indrets on m'hi arribava habitualment durant algunes sortides atlètiques i d'entrenament. Ara bé, mai m'hi havia enfilat als seus turons.

Enlairar-se per aquests turons és descobrir els límits del territori conegut i entrar a la Barcelona amagada, amb les barriades de Torre Baró i Ciutat Meridiana, aquelles que queden a l'altra banda de la serra, enclotades en una petita vall i que sovint veiem des del tren o l'autopista en el trànsit del Vallès al Barcelonès, o a la inversa.

L'àrea de Torre Baró, a llevant del turó de les Roquetes, és el límit oriental de la serra de Collserola.
En menys de dues hores, amb retorn inclòs i a pas tranquil, vam recórrer el passeig de les Aigües fins a una cruïlla que mena cap el coll de Canyelles i els turons Blau, d'en Segarra i de les Roquetes. La modesta altitud d'aquests turons -300 metres i escaig- no és impediment per tenir una gran panoràmica. Cap a Barcelona i el mar hi destaca tot l'entramat dels Nou Barris, Horta i Guinardó, els Tres Turons (Creueta del Coll, Carmel i Rovira), el front marítim amb Sant Adrià, la desembocadura del Besòs i Badalona. Cap al Vallès els relleus de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, ens ajuden a situar algunes poblacions com Terrassa, Sabadell o Cerdanyola. També es fàcil identificar el turó de Montcada que emergeix com un sentinella del Besòs entre les serres de Marina i Collserola. A l'altra banda del Besòs, el Puig Castellar i Sant Coloma de Gramenet.

Els Tres Turons, Nou Barris, Horta i Guinardó des del turó d'en Segarra.
A més de reconèixer infinitat de punts del territori a banda i banda d'aquests miradors aturonats, al nostre pas hi podem trobar restes d'activitats ja en desús com ara construccions abandonades o l'entrada del que sembla ser una mina. També és un bon lloc per reconèixer gran varietat de plantes i arbusts que malden per fer-se un lloc i consolidar certa coberta vegetal en un indret massa sovint castigat per incendis: esbarzers, garric, esparreguera, bruc, heura, estepa borrera, caps blancs...

El carener de la serra de Collserola amb el turó Blau a l'esquerra. Al fons, inconfusible, el massís de Montserrat.
En definitiva, una redescoberta que ja em fa voltar el cap pensant en com traçar algun itinerari interessant entre els barris que circumden aquest sector de Collserola.


divendres, 21 de març del 2014

Dia Mundial de la Poesia 2014

Avui és el Dia Mundial de la Poesia i ahir a mig món va començar la primavera (*) i ho vull celebrar compartint un dibuix, una cançó, i com no, un poema, que m'evoquen aquest temps de transició cap a la bonança.

El dibuix

Desig primaveral, d'Anna MongayMoltes gràcies Anna.


La cançó

Como esperando abril. Lletra i música de Silvio Rodríguez.


El poema

Si el món fos..., de Joana Raspall.

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir; 
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...


(*) Fa uns anys era a la ciutat de Posadas (Argentina) un 21 de setembre, dia que començava la primavera austral, i recordo que els estudiants de batxillerat passejaven en grups per la ciutat recitant i regalant poemes a la gent.



divendres, 7 de març del 2014

Andar-i-ego visita el CACiS de Calders


Del 15 de març al 3 de maig es podrà visitar al Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) "El Forn de la Calç" de Calders (Bages) ,l'exposició Andar-i-ego. El trazador de caminos y direcciones, de Pep Mata. L'exposició, és una mostra del projecte fotogràfic que Pep Mata recull en els 122 tríptics del llibre del mateix títol publicat el juny de 2013.

Pep Mata ens ofereix amb l'exposició i el llibre la possibilitat de reconciliar-nos amb els ritmes de la natura a partir de contemplar els paisatges dels seus tríptics, però també de conèixer i aprendre quins són els elements que l'acompanyen per a realitzar cada fotografia. Aquests elements, a banda de tot l'equip de fotografia i material per a caminar per la muntanya, no són altres que el silenci i la solitud necessaris per disposar els sentits a la tècnica fotogràfica i obtenir així imatges de paisatges que ens desvetllaran tranquil·litat, angoixa, harmonia, por, pau, vertígen... En definitiva, que ens ajudaran a fer un exercici tan higiènic com és mirar el nostre interior.

El treball de Pep Mata, fotògraf, excursionista i caminador, és fruit d'una manera molt particular d'acostar-se a la muntanya, el walking art, a partir del llenguatge fotogràfic. Aprofiteu aquesta nova oportunitat d'admirar l'exposició i traçar els vostres propis camins.

L'exposició, que s'inaugurarà al CACiS el dissabte 15 de març a les 12 h, segueix així el seu periple després que a finals del passat novembre fos presentada a l'espai El Puntal-Laboratori de les Arts de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles. En el següent enllaç en podeu llegir una crònica.


dimecres, 5 de març del 2014

100 motius per córrer i 12 llibres

Aquesta setmana s'ha presentat el llibre 100 motius per córrer, del periodista i maratonià Arcadi Alibés. Aquest és el tercer títol de l'Arcadi dedicat al món del córrer, que com va quedar palès en l'acte de presentació del passat dimarts a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona, és un apassionat de les curses populars, sigui quina sigui la distància, però amb una dèria especial per les maratons. 

Presentació de 100 motius per córrer, d'Arcadi Alibés, a la Casa del Llibre. D'esquerra a dreta: els periodistes Àlex Castells i Antoni Real, l'autor i Jordi Ferré, director de 9 Grup Editorial.
En qualsevol de les curses populars, mitges maratons o maratons que es fan arreu de Catalunya no és difícil reconèixer una de les veus més familiars dels informatius d'esports o de les retransmissions esportives de TV3. Si, és l'Arcadi Alibés que en plena cursa comparteix sensacions amb els seus companys i amics. No deixeu de saludar-lo, sempre us tornarà el compliment. Ell, com molts altres corredors veterans, són el pur reflex de l'atletisme popular, una activitat esportiva que va més enllà de penjar-se un dorsal i participar en una cursa. Alguns en dirien filosofia de vida, inseparable de qualsevol altre aspecte del dia a dia. Com qui puja muntanyes per després baixar-les, cadascú amb les seves circumstàncies i motivacions.

I de motivacions -100 motius en concret, tot i que segons el mateix autor en podrien ser més- en parla l'Arcadi en el seu darrer llibre. Un número rodó que fa l'ullet a la col·lecció "De 100 en 100" de l'editorial vallenca Cossetània. Aquest recull de motius plasmat de manera planera per l'Arcadi, farà de mirall -amb els filtres oportuns de les circumstàncies de cadascú- a qui estigui enganxat de fa anys a les curses i maratons o que simplement surt a córrer per parcs i carrers. Però també va dirigit a aquelles persones que necessiten referents, i orientacions, o que busquen arguments per calçar-se unes vambes, vestir-se amb samarreta i calça curta, i sortir de la zona de confort per fer front d'una vegada per totes a les excuses.

Que un mateix autor publiqui tres llibres en quatre anys diu molt de la seva passió i que la temàtica estigui centrada en l'atletisme popular mostra una vegada més que aquesta pràctica esportiva es troba en un gran moment al nostre país, tal i com podem comprovar amb el nombre de practicants i de proves de tota mena que han proliferat. Sense anar més lluny, el passat 2 de març, entre d'altres curses, es disputaven quatre mitges maratons a Catalunya: Banyoles, Cambrils, el Prat de Llobregat i Gavà, les dues darreres en dos municipis veïns del Baix Llobregat.

Paral·lelament a l'augment d'afeccionats ha crescut l'oferta de productes relacionats amb el món del córrer, des de calçat i tèxtil -a priori el més indispensable per dur a terme dita activitat- fins a múltiples complements tècnics destinats a cobrir qualsevol necessitat: roba tècnica, pulsòmetres, mitgetes, complexos vitamínics, barretes energètiques, apps, etc. Però també trobem webs, blogs personals i llibres dedicats a aquesta afició, i el que és més important, persones que, com l'Arcadi, volen compartir experiències i fan de la paraula el seu mitjà.

Durant molts anys, a banda d'alguna traducció d'origen anglosaxó sobre com preparar una marató, o els articles de la revista Marathon, un dels pocs llibres que podíem trobar era L’essència del córrer, de Ramon Oliu, impulsor de l'atletisme popular a Catalunya, publicat el 1979 i reeditat per la Fundació Caixa de Sabadell el 1999. Fou, sens dubte, la gran aportació per a aquells que en la dècada de 1980 vam sentir la crida dels 42,195 km.

Actualment la producció editorial referent a la pràctica de córrer s'ha incrementat ens els darrers anys: llibres tècnics, plans d'entrenament, itineraris per córrer per la muntanya, consells nutricionals i de salut, o sobre vivències personals. Alguns orienten als novells, d'altres contrasten les pròpies experiències.

Per tancar aquest apunt, a tall d'exemple deixo una dotzena de referències -la llista no pretén ser exhaustiva- publicades des del 2010, algunes encara amb la tinta fresca.
  • Comer y correr (Penguin, 2014), de Julio Basulto i Juanjo Cáceres