dimarts, 29 d’abril del 2014

Annapurna Est. 40 anys d'una fita per l'alpinisme català

Avui fa 40 anys que Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civís assolien el cim verge de l'Annapurna Est (8.026 m). Era la primera ocasió que alpinistes de l'Estat espanyol trepitjaven un cim de més de 8.000 metres. A més d'Anglada (cap), Pons (director tècnic) i Civís (sotscap), el grup era format per sis expedicionaris més: Marià Anglada (metge), Enric Benavente, Xavier Pérez Gil, Manuel Martín, Antoni Villena i Eduard Blanchard. Completaven l'expedició una desena de xerpes i fins a 300 portadors encarregats de traginar les 7 tones de material i queviures necessaris pels tres mesos d'aventura.

El passat 10 d'abril el Centre Excursionista de Badalona, com a colofó del seu "Cicle de projeccions del CEB", va celebrar el 40è aniversari de l'Annapurna Est reunint a sis dels expedicionaris. L'acte va omplir l'auditori del Museu de Badalona on a més de muntanyencs i socis del Badalona, s'hi van aplegar un bon nombre d'aficionats i amics dels protagonistes. Durant l'acte es va projectar un interessant recull de fotografies de l'expedició en un muntatge audiovisual inèdit que contextualitza el moment de l'alpinisme en la dècada del 1970 i relata els diferents moments de l'expedició. Va ser, sens dubte, un bon record del primer 8.000 estatal. Però també fou un homenatge a la trajectòria d'una generació d'alpinistes que ja havien realitzat destacades ascensions als Alps, Andes o Hindu Kush, protagonistes d'uns temps on tot estava per fer i només uns pocs tenien la tècnica i experiència suficients, i les possibilitats necessàries, per dur a terme els seus projectes i aproximar l'alpinisme català al nivell de l'alpinisme mundial.

D'esquerra a dreta: Manuel Martín, Xavier Pérez Gil, Jordi Pons, Josep Manuel Anglada, Emili Civís i Antoni Villena, membres de l'expedició a l'Annapurna Est de 1974, durant l'acte celebrat al Museu de Badalona.
La ruta oberta a l'Annapurna Est coincidia fins el Camp 2 amb la seguida per l'expedició francesa que el 3 de juny de 1950 assolia l'Annapurna I (8.091 m) amb els alpinistes Maurice Herzog i Louis Lachenal, i que suposà el primer 8.000 de la història de l'alpinisme. A partir del Camp 2 el grup català va obrir la ruta per l'esperó nord que va directe a l'Annapurna Est. L'atac final s'inicià des del Camp 5 (7.490 m) i després de gairebé catorze hores de dificultosa progressió, a les nou del vespre del 29 d'abril, arribaven al cim. El descens va ser llarg i fatigós degut al cansament, el fred i la foscor de la nit.

El llibre de Jordi Pons "Annapurna Est. Un 8.000 verge" (Editorial Juventut, 1976), amb pròleg de Josep Manuel Anglada, relata detalladament l'expedició, des de les dificultats amb que es van trobar (tempestes, vent, allaus, entrebancs burocràtics, vagues dels portadors, poca col·laboració dels xerpes...) fins als moments d'emoció i alegria per haver assolit el cim. El llibre també conté notes i comentaris sobre el material utilitzat (tendes, botes, roba...), apunts sobre aspectes mèdics -apartat elaborat pel doctor Marià Anglada- i un breu perfil sobre trajectòria dels alpinistes que hi van participar. 

Sens dubte, aquesta fou la referència per a posteriors expedicions catalanes a l'Himàlaia i a altres serralades, amb molts cims per assolir i rutes per obrir.

dimecres, 16 d’abril del 2014

Excursió per la vall del Flequer

La vall del Flequer és una petita vall situada al sud del Bages, tributària per l'esquerra de la riera de Rocafort, bona part de la qual es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort.

L'excursió per aquesta contrada ens acosta a un paisatge modelat per l'empremta humana amb el pas dels segles. Durant els segles XVIII i XIX el conreu de la vinya a Catalunya va créixer degut a l'augment de la població i les exportacions d'aiguardent cap al nord d'Europa i Amèrica, fet que s'accentuà amb l'avenç de la fil·loxera a França. Això va suposar una gran demanda de terres de conreu dedicades a la vinya i a poc a poc es van ocupar terrenys de mala petja, pedregosos, difícils de treballar i allunyats dels pobles i masos. Per tal que la producció de vi fos factible es van haver de desenvolupar sistemes per fer vi a peu de vinya, com ara les barraques, dipòsits i tines, que s'afegien a tots els murs i parets de pedra seca que esglaonaven els costeruts pendents per augmentar la superfície de conreu.

Aquest és el cas de les valls del actuals termes de "Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort", dita que expressa el seu aïllament i difícil accés en aquells temps, on hi trobem tot un patrimoni de construccions de pedra seca que ens els darrers anys ha estat recuperat.

Tines del Bleda, primer dels grups de tines que trobem en aquesta excursió per la vall del Flequer.
L'excursió proposada s'inicia a l'aparcament proper a la carretera BV-1124, que comunica el Pont de Vilomara amb Rocafort. El trencall per accedir a l'aparcament es troba a uns 4,2 quilòmetres del Pont de Vilomara. El recorregut segueix el sender local SL C-52 i circula pels dos vessants de la vall del Flequer. Iniciem la marxa per la pista del mas del Flequer i només començar ja ens podem fixar en les restes dels marges de pedra seca ara ocupats per pins. Als 25 minuts deixem el camí principal i prenem un camí cap a la dreta que va a buscar el torrent del Flequer. Abans però ens trobem amb el primer grup de tines, les del Bleda, format per dues tines circulars i les seves corresponents barraques.

Conjunt de les tines del Tosques.
Seguim el camí i abans de creuar el torrent deixem a mà dreta una barraca de vinya. El camí s'enfila per l'obaga de la vall i mena al conjunt de tines del Tosques. Aquest conjunt està constituït per quatre tines circulars i quatre barraques. Reprenem el camí, ara sender enmig del bosc, i veiem algunes barraques a l'altra banda de la vall. Passem a tocar d'un dipòsit de vinya, o xupet, i poc després ja podem veure a tocar de la llera del torrent el següent conjunt de tines, les de l'Escudelleta, un total dotze tines agrupades en grups de tres o quatre. És un bon lloc per aturar-se i imaginar-se el traginar de pagesos i bestiar en temps de verema.

Un dels grups de tines de l'Escudelleta, conjunt que aplega una dotzena de tines en total.
Reprenem el camí i travessem el torrent a gual. Ens enfilem cap a la solana i recuperem la pista principal del mas del Flequer. Al poc arribem a les tines del Ricardo, on trobem sis tines aparellades que s'aixequen gairebé sobre el llit del torrent. Seguim el camí principal i després d'un tram costerut trobem al marge esquerre del camí un parell de tines individualitzades, són les tines del Camí del Flequer. Aquest és el punt de retorn i desfem el camí fins a l'aparcament sense deixar la pista principal.

Les tines del Ricardo descansen gairebé sobre el rocam del llit del torrent del Flequer.
Una passejada tranquil·la, molt apta per fer amb la canalla i passar un matí badant i descobrint les singulars construccions a peu de vinya, tot un llegat arquitectònic del paisatge agrari català.

Horari: 2.25 h, sense comptar les parades
Distància: 6 km
Desnivell: 85 m