dimarts, 10 de febrer del 2015

Per camins poètics


El passat 20 de gener van començar les trobades d'un nou club de lectura a la Biblioteca de Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta activitat, que du per nom “El so de la paraula”, està conduïda per l'escriptor Sebastià Bennassar i serà un viatge per la poesia del segle XX a través de nou poetes.

En la primera sessió Sebastià Bennassar va explicar els objectius de les trobades i es va comentar el poemari “La fàbrica (1970-1971)”, de Miquel Martí i Pol. Entre els participants algunes cares conegudes del taller “Teixint contes” que es va realitzar a la mateixa biblioteca al llarg del 2014.

He de confessar que no sóc un lector habitual de poesia i que els meus referents poètics es limiten a algunes composicions musicades per cantautors com ara Lluís Llach (Màrius Torres, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Konstandinos Kavafis, Martí i Pol...), Raimon (Salvador Espriu...) o Joan Manuel Serrat (Antonio Machado i Miguel Hernández). No obstant això, com a lector, principalment de novel·la i assaig però també de qualsevol cosa que es deixi llegir, m'atrau moltíssim poder indagar en la poesia i iniciar amb “El so de la paraula” un camí d'aprenentatge cap a l'enteniment i contextualització de la poesia i els seus autors.

Amb el poemari de Miquel Martí i Pol ja he pogut fruir d'aquest nou viatge. Primer amb la lectura dels poemes i després, durant la trobada a la biblioteca, amb els comentaris i aportacions de la resta de membres del club de lectura.

La poesia no només ha de ser equilibrada i cadenciosa a les nostres oïdes, sinó que també ens ha de commoure per dins, de cor i pensament. I Martí i Pol ho aconsegueix amb aquest recull de poemes intencionats en posar veu a aquelles persones, els treballadors de la fàbrica, que per les seves circumstàncies i posició social difícilment serien escoltades. Els poemes de “La fàbrica” descriuen una realitat basada en les relacions laborals entre amos i treballadors en uns temps on el progrés tenallava les ànimes senzilles que maldaven per assolir uns mínims bàsics al voltant de la família i el treball. Res de nou, d'altra banda, però explicat d'una manera transgressora per l'època a la vegada que tendra i delicada. En general, les generacions posteriors no hem viscut els mateixos condicionants, però salvant les distàncies, alguns dels poemes tenen encara vigència.

La propera etapa d'aquest viatge és avui mateix amb “Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca. Estic molt inquiet per la descoberta.