dijous, 24 de març del 2016

Tossal de Rus i Puigllançada

El cim del Puigllançada, ben nevat, amb el Pedraforca al fons a l'esquerra.
El Puigllançada és un cim de 2.400 metres i escaig que senyoreja la capçalera del Llobregat, entre el coll de Pal i el de la Creueta. Els seus vessants, suaus i arrodonits, el fan força accessible tot i ser força dreturers.

Iniciem l'excursió al coll de la Creueta (1.922 m), en la carretera que comunica la Cerdanya i el Berguedà, entre la Molina i Castellar de n'Hug. Per començar, ascendim un parell de bonys i prenem les mides sobre l'estat de la neu, que és excel·lent. A mesura que el cos s'activa mirem a tot arreu i no parem d'anomenar les serres i cims que la panoràmica ens ofereix.

Atenyem el primer dels bonys destacats, el cim de Pla Baguet (2.031 m), i tot seguit baixem al collet del Tossal de Rus (1.871 m) on hi ha uns coberts i un refugi de pastors. A continuació ascendim el tossal de Rus (2.116) per la seva carena est, on el fort vent es deixa notar. Des del cim valorem les opcions per pujar el Puigllançada. Baixem a la collada de les Tortes (1.950 m) i enfilem pendent a munt per anar a buscar la carena sud-est. A mitja pujada ens arrecerem en unes roques per descansar i menjar alguna cosa. El vent és cada vegada més intens i esgotador. Però ja està bé encarar-se, de tant en tant, als rigors de la muntanya hivernal.

Reprenem la marxa i arribem al cim del Puigllançada (2.408 m), en el mateix moment que ho fa un grup d'esquiadors de muntanya provinents del vessant nord. Fins aquest punt l'excursió havia estat del tot solitària, com ho serà també el retorn.

Les vistes des del cim són esplèndides: les muntanyes del Berguedà (Catllaràs, Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró...), la Tossa d'Alp, la Cerdanya, el Puigmal, el Taga, el Montgrony... També albirem en la llunyania sobre una fina boirina, les siluetes del Montseny i Montserrat.

Iniciem el descens per la costa Geperuda fins a l'inici d'una pista que ja no deixarem fins al punt d'inici de l'excursió. En arribar al collet del Tossal de Rus ens aturem a menjar una mica a recer dels coberts. És un indret fred i solitari que despertarà de la hivernada quan el bestiar pugi cap a les pastures a passar l'estiu.

En total unes 5.20 h d'excursió (una horeta menys si descomptem les parades) i uns 900 metres de desnivell d'ascens acumulat. Una bona excursió i un regal d'inici de primavera que ens ha fet gaudir d'unes condicions de neu que no han sovintejat durant l'hivern que acabem de deixar enrere.


El Montseny des del coll de la Creueta.
D'esquerra a dreta: la serra d'Ensija, el Pedraforca i el Comabona des del Puigllançada.
El tossal de Rus, a la dreta, i el Puigmal en segon terme.

dimecres, 16 de març del 2016

Mai no és tard


Mai no és tard, editat pel periodista Marc Cornet i publicat a inicis d'aquest any per Columna, és el llibre on Miquel Pucurull explica en primera persona la seva passió per les curses populars i el fet de córrer.

I qui és en Miquel Pucurull? En Pucurull és un atleta popular que s'inicià en el món de les curses populars amb 40 anys després de llegir un article que parlava dels beneficis de córrer sobre la salut. Gairebé 40 anys més tard segueix corrent maratons i no li agrada que li diguin que és un iaio.

Des de la perspectiva d'atleta popular, Pucurull desgrana en aquest llibre un munt de vivències personals relacionades amb les curses populars a Catalunya, en general, i amb la marató de Barcelona, en particular: anècdotes, protagonistes, fets històrics... El seu testimoni esdevé fonamental per conèixer tot el relacionat amb el món de córrer abans de l'esclat i popularització que aquesta activitat ha tingut en els darrers anys. I és que la vida atlètica de Miquel Pucurull ha transcorregut paral·lela a la introducció i evolució de l'atletisme popular a casa nostra, i en especial d'una prova tan mítica com la marató de Barcelona, de la qual en Pucurull ha corregut més de 30 edicions, entre elles la primera edició que es va celebrar a la capital catalana el 1980.

Però ePucurull no és un corredor popular qualsevol. Per a molts aficionats al córrer ha esdevingut un referent, encara que no el coneguin personalment, doncs s'ha convertit en un bon company virtual de viatge a través de les xarxes socials. En el llibre el lector descobrirà la seva personalitat i tot el que córrer ha aportat a la vida de Miquel Pucurull. Més enllà d'unes memòries atlètiques, el relat esdevé tota una declaració de principis sobre l'actitud davant la vida i el fet d'envellir. Constància, perseverança i tossudesa juntament amb una visió optimista de la vida, són els seus principals ingredients. Pucurull també explica altres interessos i aspectes menys relacionats amb el fet de córrer, però que tard o d'hora acaben confluint en la seva gran passió i forma de vida. 

Pucurull ha vist acomplir els seus somnis, tot i que és molt probable que mai els hagi escrit en cap llista de propòsits, simplement els ha anat modelant a partir de les circumstàncies, però en cap cas ha defallit.

Sense anar més lluny, el passat diumenge va participar una vegada més en la marató de Barcelona, però va haver d'abandonar al quilòmetre 23 a causa d'una tendinitis. Tota una lliçó de valentia per una banda, perquè qualsevol persona que faci mesos que prepara una marató, sap la duresa que suposa prendre determinades decisions en plena cursa. Una mostra més d'aquest tarannà perseverant d'en Pururull és que l'endemà anunciava a les xarxes socials que ja pensava en el proper projecte atlètic: la marató de Barcelona del 2017.

Enhorabona pel llibre, mestre, i els millors desitjos per una bona recuperació de la lesió.

dijous, 10 de març del 2016

Observació d'ocells per a tothom


On es poden observar ocells a Catalunya? Quantes espècies d'ocells hi ha? Quina és la millor època de l'any per observar ocells? Com identificar fàcilment algunes espècies? Què és una marató ornitològica?

Totes aquestes i altres qüestions sobre l'observació d'aus en general, i sobre les espècies que es poden observar a Catalunya en particular, les resol el llibre Quan i on veure ocells a Catalunya publicat per Tundra Ediciones el passat mes de setembre.

A mitjans de febrer vaig tenir ocasió de conèixer aquesta publicació de la mà del seu autor, Ricard Gutiérrez, a la presentació que en va fer a la Llibreria Horitzons de Barcelona. Certament les seves explicacions em van resultar molt engrescadores.

Catalunya té una riquesa paisatgística que la fan única per a l'observació d'aus: zones litorals com els aiguamolls de l'Empordà i els deltes de l'Ebre i del Llobregat, ambients de boscos eurosiberians, zones d'alta muntanya, planes interiors, ambients mediterranis amb totes les seves varietats, constitueixen el refugi d'una àmplia diversitat d'espècies. Un parell de dades: a Catalunya es poden veure al cap de l'any fins a 441 espècies diferents d'ocells, i en un sol dia es poden arribar a diferenciar al voltant de 200 espècies. Aquest és un privilegi que no es dóna en cap altre lloc d'Europa.

El llibre està pensant com una eina de consulta per crear afició. Conté propostes per a cada mes de llocs on observar ocells, per anar sol o en grup, per anar amb la canalla i així despertar el seu interès per la natura. A més de les pertinents explicacions per aprendre a reconèixer espècies d'ocells per la seva morfologia, color o mida, aplega diferents recursos que enllacen el llibre amb portals d'Internet a través de codis QR, amb informació sobre pàgines de referència, aplicacions per a dispositius mòbils, etc.

Si bé és cert que mai he tingut un interès especial per l'observació d'aus, si que he mantingut certa curiositat per aventurar-me a distingir uns ocells d'altres. Però com a observador de la natura en general no he anat més enllà de diferenciar, de manera molt genèrica, més d'un parell de desenes d'espècies.

Sens dubte aquest llibre resulta una eina interessant per iniciar-se en l'observació d'ocells i també per aprofundir en el seu coneixement. Un bona companya de viatge per gaudir i descobrir la natura en properes sortides pel pla o la muntanya.